Mans, peus i cara simplificats

Les mans, els peus i les cares fan por a molta gent. Són complicats, tots els coneixem de memòria i qualsevol error sembla que salti a la vista. En l'esbós urbà pots respirar tranquil: una figura de quatre centímetres no necessita ungles ni pestanyes. Necessita la mida adequada, la direcció correcta i una postura creïble, i per a això n'hi ha prou amb formes senzilles.

La mà com una manyopla

Imagina la mà com una manyopla: una forma plana i una mica arrodonida per al palmell i els dits junts, i a part una falca per al polze. El polze no neix al costat dels dits, sinó més avall, gairebé al canell, i apunta en diagonal endavant. Si ho tens en compte, fins i tot el contorn d'una manyopla semblarà una mà.

Pel que fa a la mida, una mà fa més o menys el mateix que la cara des de la barbeta fins a l'arrel dels cabells. Molta gent dibuixa les mans massa petites i la figura sembla feble o infantil. Val més passar-se una mica que quedar-se curt.

Si algú aguanta alguna cosa, una tassa, el mòbil, la barra de l'autobús, dibuixa primer l'objecte i fes que la manyopla l'envolti. La mà s'explica pel que fa. Si penja fluixa, sovint n'hi ha prou amb un traç curt que s'afina al final de l'avantbraç.

El peu com una falca

Vist de costat, el peu és una falca: alt al darrere, al taló i el turmell, i pla al davant, als dits. De cara el veus molt escorçat, gairebé com un triangle o un trapezi petit. Un peu fa aproximadament el mateix que l'avantbraç, del colze al canell, i això també sorprèn molta gent.

Més que la forma, importa la direcció. Els peus indiquen cap on va o mira una persona i uneixen la figura amb el terra. Dibuixa el peu de suport pla a terra i el de la cama lliure, potser, només amb la punta. Amb sabates, la falca sol veure's encara més clara.

La cara com una creu

Per al cap, agafa l'oval de la figura de pals i dibuixa-hi una creu a sobre. La línia vertical és l'eix de la cara i mostra cap on mira la persona. Si algú gira el cap a l'esquerra, l'eix es desplaça a l'esquerra i es corba seguint el volum del cap.

La línia horitzontal és la dels ulls i queda aproximadament a la meitat del cap, mesurat del capdamunt a la barbeta. És més avall del que gairebé tothom es pensa, perquè solem subestimar els cabells i el front. Si algú inclina el cap, per exemple sobre un llibre, la línia dels ulls baixa i es corba cap avall. Si mira amunt, es corba cap amunt.

Només amb aquesta creu pots mostrar la direcció de la mirada i la posició del cap sense dibuixar ni un sol ull.

Menys és més

En l'esbós urbà les cares solen anar sense faccions. Una persona que travessa la plaça a deu metres tampoc no té, per a la teva vista, ulls reconeixibles. Si els hi dibuixes, la figura salta fora de la imatge i esdevé rígida. Un oval, potser amb la forma dels cabells i la creu insinuada per a la direcció, és suficient. En figures properes pots posar una ombra sota el nas i la barbeta; poques vegades cal res més.

La postura compta més que els detalls. Un cap ben inclinat, un braç amb una bossa, un peu que trepitja el terra expliquen més d'una persona que un ull dibuixat amb cura.

Exercici

Seu en una cafeteria, al tramvia o en un banc, o fes servir fotos de gent en el seu dia a dia. Omple primer una pàgina de formes de pràctica: deu mans com a manyopla amb polze en posicions diferents, deu peus com a falca de costat i de cara, i deu caps com a oval amb creu mirant cap a costats diferents. Et durà uns 9 minuts. Als 6 minuts que queden, dibuixa dues figures senceres en què s'entengui clarament què fan les mans i cap on mira el cap, sense cap facció. Fotografia-ho tot i ensenya-ho al coach.