Persones en moviment, de pressa

La majoria de la gent que veus a la ciutat és de pas. Travessen la plaça, baixen del tramvia, corren cap al tren. Si esperes que algú s'aturi, el quadern se't quedarà buit o ple de gent que espera. En aquesta lliçó aprendràs a atrapar el moviment, i per això has de ser més ràpid que els teus dubtes.

Com es veu caminar

En caminar s'alternen dos moments. En el primer, els dos peus toquen a terra ben separats: la cama del davant recolza el taló i la del darrere empeny amb els dits. En el segon, una cama carrega tot el pes i l'altra passa pel seu costat, doblegada. Per a l'esbós, el primer moment és el més útil, perquè les cames formen una V invertida clara i el moviment es llegeix a l'instant.

Els braços es balancegen al revés que les cames. Si la cama esquerra va davant, el braç que va davant és el dret. Sembla evident, però molta gent, al primer intent, avança el braç i la cama del mateix costat. Llavors la figura sembla un robot. Comprova-ho amb tu mateix la propera vegada que surtis a caminar.

En caminar, el tors s'inclina una mica endavant, més com més pressa. Qui passeja va dret, sovint amb les mans a les butxaques. Qui corre es llança dins el moviment.

Tots els caps a l'altura dels teus ulls

Aquí tens una regla que t'estalvia molta feina. Si ets dret en un terreny pla i dibuixes persones d'una alçada semblant a la teva, tots els seus caps queden més o menys a l'altura dels teus ulls, és a dir, sobre la línia de l'horitzó. Tant és que la persona sigui a dos metres com a cent. El que canvia són els peus: com més lluny és algú, més amunt queden els seus peus a la imatge i més petita és la figura.

Així doncs, traça primer un horitzó suau. Després col·loca-hi cada cap a sobre i penja el cos cap avall. Els infants i la gent baixa no hi arriben del tot; la gent alta sobresurt una mica. Si tu seus, l'altura dels teus ulls baixa i la línia talla les persones dretes més o menys pel pit o el maluc. El principi és el mateix: el tall cau al mateix punt del cos en totes les figures.

Cinc segons, trenta segons

Practica a dues velocitats. L'esbós de 5 segons és gairebé només gest: un punt per al cap, una línia per a l'esquena, dos traços per a les cames en la gambada, potser un per al braç que es balanceja. Mostra direcció i ritme, res més. Si en fas vint seguits, el cap deixa de buscar detalls.

L'esbós de 30 segons et permet una mica més: la figura de pals amb els eixos, una mongeta per al tronc, una bossa o la vora d'un abric. Encara sense cares, sense dits, sense cordons. Gest en lloc de detall vol dir preguntar-te què fa la persona, no pas com és.

El mètode de la memòria

La gent en moviment desapareix en dos segons, així que treballes amb la memòria. Mira una persona amb atenció durant dos o tres segons i grava't la postura: quina cama va davant, com s'inclina el tors, què fan els braços. Després aparta la vista, mira el paper i dibuixa el que recordis.

Al principi en retindràs poc, potser només la inclinació de l'esquena. N'hi ha prou. Amb cada repetició en recordaràs més. Sovint un esbós de memòria té més vida que un de copiat, perquè el cap es queda de manera natural amb l'essencial i descarta la resta.

Exercici

Posa't en un lloc amb molt de pas de gent, com un carrer comercial, un passadís d'estació o un pont. També serveix la finestra d'una cafeteria o d'un tren, o un vídeo que vagis aturant. Traça primer un horitzó suau. Després dibuixa 20 persones caminant, 5 segons cadascuna, amb tots els caps sobre la línia. A continuació, 6 persones caminant, 30 segons cadascuna, amb figura de pals i tronc. Per acabar, 3 figures només de memòria: mirar, apartar la vista, dibuixar. Fotografia la pàgina i ensenya-la al coach.