Persones al paisatge urbà

Una vista de la ciutat sense gent sembla un decorat abans de la funció. Són les figures les que expliquen que allà s'hi viu, i a més mostren la mida real de les cases, els ponts i les places. En aquesta lliçó ajuntes tot el que has après i col·loques les persones al dibuix de manera que en formin part.

La mida segons la distància

Com més lluny és una persona, més petita es veu. Ja ho saps, però en dibuixar s'oblida fàcilment i acabes fent totes les figures més o menys iguals. Llavors la gent del fons sembla un grup de gegants.

Aquí t'ajuda la regla de la lliçó sobre el moviment: si ets dret, tots els caps queden a l'altura dels teus ulls. Traça primer l'horitzó. Una figura propera té els peus molt avall a la imatge; una de llunyana, just per sota de la línia. El cap sempre sobre la línia, i la resta surt sola. Així les mides encaixen sense haver de mesurar.

Treballa amb tres distàncies. Al davant, una o dues figures més grans, amb una mica d'actitud i de roba. Al mig, unes quantes de mitjanes, amb figura de pals i tronc. Al fons, figures petites que són gairebé només un punt per al cap i un traç vertical.

Figures en grup

La gent poques vegades és sola. Seu de dos en dos a una taula, s'amuntega a la parada, travessa la plaça en família. No dibuixis un grup com una filera de figures soltes, sinó com una forma contínua. Els caps queden a altures semblants, els cossos se superposen, uns tapen en part els altres. Aquestes superposicions creen profunditat i fan creïble el grup.

Varia dins del grup: un infant amb el cap més gran i el cos més curt, algú amb bossa, algú en contrapposto, algú que es gira. Amb dues o tres diferències n'hi ha prou perquè el grup prengui vida.

Les persones com a escala

Un portal sense ningú al davant pot fer dos metres o vint. Posa-hi una figura i tothom ho entén de seguida. Aprofita-ho expressament. Una persona petita al peu d'una església la fa monumental; una figura que gairebé omple la porta revela un carreró estret. Assegura't que els peus trepitgin el mateix terra que l'edifici; si no, l'escala falla.

Color i ombra d'una tirada

Les figures a l'escena urbana no es mereixen una llarga sessió de color pròpia. Tria un sol color per figura, per exemple per a la jaqueta, i posa'l d'una pinzellada, sense intentar encertar el contorn. Un toc de to de pell per al cap, i llestos. Sovint un color intens en una figura petita és el millor accent de tot el dibuix.

Després ve el més important: l'ombra a terra. Un traç curt i fosc sota els peus, en la mateixa direcció que les ombres dels edificis, ancora la figura. Els peus toquen aquesta ombra. Sense ella, la gent sura damunt les llambordes.

Errors típics

Hi ha tres errors que apareixen a gairebé tots els quaderns de principiant. El primer, caps massa grossos: la figura sembla infantil o caricaturesca. Compta els caps; un adult en necessita gairebé 8. El segon, peus que suren sense ombra, com acabes de veure. El tercer, braços rígids enganxats al cos com pals. Doblega'ls pel colze, deixa que es balancegin o que portin alguna cosa, i la figura començarà a viure.

Exercici

Busca una escena de carrer amb edificis i gent: una plaça, un carrer comercial, l'esplanada d'una estació, o una foto d'alguna cosa així. Tens 20 minuts. Als primers 8, traça l'horitzó i encaixa els edificis a grans trets. Després afegeix-hi figures a tres distàncies, totes amb el cap a l'altura dels teus ulls, amb almenys un grup amb superposicions i una figura al costat d'una porta com a escala. Per acabar, dona a algunes figures un color d'una tirada i a totes una ombra a terra. Fotografia la pàgina i ensenya-la al coach.