L'esbós de deu minuts: triar i deixar de banda

Fins ara t'has pogut prendre el teu temps: provar dureses, repassar línies, construir els valors amb cura. En aquesta lliçó ho girem del revés. Tens deu minuts, un llapis i una escena massa complicada per a deu minuts. Justament aquest és el punt. Qui ha d'acabar en deu minuts deixa de copiar-ho tot i comença a decidir.

La pressió del temps com a mètode

En l'urban sketching, la pressió del temps no és cap handicap, sinó un filtre. Mentre tinguis temps il·limitat, també dibuixaràs la tercera finestra de l'esquerra, la jardinera i el text del rètol, i no t'adonaràs fins al cap d'una hora que el full és ple i, tot i així, avorrit. Deu minuts imposen un ordre de prioritats: què hi ha d'haver perquè es reconegui el lloc? Tota la resta és afegit.

El segon efecte és pràctic. Un esbós de deu minuts cap en una estona d'espera, en una pausa per al cafè, en un graó d'escala sota la pluja fina. Ja no et cal una tarda lliure, només un moment. I, en tercer lloc, el rellotge et protegeix de fer malbé un bon full. Posa el temporitzador en un lloc visible i atura't quan soni, fins i tot enmig d'una línia.

El procés en quatre passos

Durant el primer minut no dibuixes. Mires. Forma un rectangle amb totes dues mans, polzes i índexs com a marc, i posa'l davant de l'escena. Si estires els braços, l'enquadrament s'estreny; si els reculls, s'eixampla. Mou aquest marc amunt i avall fins que l'enquadrament sigui interessant sense que hi hagis d'intervenir, i decideix també si serà format vertical o apaïsat. Aquest minut fa la sensació de ser temps perdut i és el més important de tots.

Al segon minut poses l'esquelet. Primer la línia d'horitzó com una lleugera línia horitzontal per tot el full: tot el que hi ha per sobre baixa cap a ella, tot el que hi ha per sota hi puja. Després tres formes grans, ben suaus amb HB o 2B, sense cap detall: per exemple el bloc d'edificis, la copa de l'arbre, la superfície del carrer. Tres, no vuit. Si te'n calen més, l'enquadrament és massa ple.

Dels minuts tres al set mana la línia. Ara dibuixes amb pes: forta i fosca allà on hi ha alguna cosa al davant, on una aresta es retalla contra la llum o on dues coses se separen; prima i clara allà on alguna cosa recula. Cinc minuts són pocs, així que fes traços llargs i decidits en lloc de ratllar a cops curts. Una línia que s'assenta bé a la primera val més que tres de tímides.

Els últims tres minuts són l'ombra, i com una sola forma. Agafa el 4B i pensa totes les zones ombrejades com un territori continu que travessa el mur, el terra i el cotxe. Aquest territori el ratlles pla i uniforme en un to mitjà o fosc; només les ombres pròpies sota marquesines i vehicles van més profundes. Així l'esbós guanya llum sense que hagis de modelar cada objecte per separat.

Què deixes de banda

Maons, llambordes i teules desapareixen, tret que insinuïs tres o quatre pedres en un punt petit i deixis buida la resta. Les finestres no les dibuixes totes, sinó com un ritme: dos o tres rectangles foscos per façana, la resta queda oberta i l'ull ho completa sol. Els textos dels rètols es converteixen en una franja grisa o una línia tremolosa: una inscripció escrita sencera s'emporta immediatament tota l'atenció i, tot i així, sembla falsa. Els cotxes queden en silueta: línia del sostre, franja de finestres, una zona fosca sobre les rodes. Ni graella ni retrovisors. Els arbres reben una línia de contorn amb unes quantes entrades i una zona fosca allà on el fullatge és dens, però cap fulla.

Un focus, la resta s'esvaeix

Decideix abans del primer traç on l'esbós dona més de si: normalment allà on hi ha el contrast més fort, un portal fosc al costat d'una paret clara, una figura davant d'un aparador. Aquesta zona té més o menys la mida del palmell de la teva mà sobre el full, i només aquí dibuixes detalls, arestes dures i els tons més foscos. Tota la resta es va fent més prima, més discontínua, més clara cap a fora; els dos centímetres més exteriors del paper es queden simplement en blanc. Un esbós que s'esvaeix cap a la vora sembla intencionat. Un que ho vol tot per igual arreu sembla inacabat.

Sèrie en lloc d'obra mestra

Cinc esbossos de deu minuts en cinc llocs t'aporten més que un full perfecte en un de sol. Cada començament nou entrena exactament la capacitat que et falta: triar. Si un esbós et surt malament, no esborris: passa full, el següent estarà llest en deu minuts. També pots posar tres esbossos petits en una mateixa pàgina, l'un al costat de l'altre com apunts. Això treu pressió a cadascuna de les imatges.

El quadern d'esbossos com a diari

Escriu en un racó de cada pàgina la data, el lloc i el temps que fa, amb lletra petita, i si vols també la temperatura o què estaves bevent. Costa vint segons i converteix un esbós mediocre en una entrada que encara podràs llegir d'aquí a dos anys. De passada, així es va creant un registre del teu progrés: veus quantes vegades has sortit i com ha canviat el teu traç.

Exercici

Planifica una petita ruta d'esbossos amb tres ubicacions que no estiguin a més de dos o tres minuts a peu l'una de l'altra: per exemple una plaça, una cantonada i una façana amb marquesina. Emporta't el llapis, el 4B i el teu quadern; en total necessitaràs mitja hora aproximadament. A cada ubicació poses el temporitzador a deu minuts i treballes estrictament segons el procés: un minut per mirar i enquadrar, un minut per a la línia d'horitzó i tres formes grans, cinc minuts de línies amb pes, tres minuts d'ombra com una sola forma. Quan soni el temporitzador, pares, hi afegeixes la data, el lloc i el temps que fa, i continues. Després tries el teu millor full i el presentes al Coach, amb la pregunta de per què funciona precisament aquest i quin detall podries deixar de banda la pròxima vegada.

Frases per recordar

El temps és l'eina més afilada per deixar de banda: qui té deu minuts només dibuixa el que compta. Un punt focal amb contrast i detalls, la resta s'esvaeix cap a fora. I tres ratlles amb data, lloc i temps converteixen un esbós en un record.