Persones i moviment a la ciutat

Un carrer sense gent sembla un escenari abans de la funció: ben construït, però buit. Tan bon punt hi poses dues o tres figures, el teu esbós guanya escala, direcció i vida. La bona notícia: no et calen coneixements d'anatomia. Et cal un grapat de traços, una regla senzilla per a la col·locació i la disposició a semblar inacabat.

La figura reduïda a cinc traços

Construeix cada figura amb els mateixos elements: un cap petit, una línia d'espatlles, una insinuació del maluc, dues línies per a les cames. Res més. El cap és més petit del que t'indica la intuïció: aproximadament una vuitena part de l'alçada total. Les figures de principiant es reconeixen gairebé sempre pel cap massa gran, que fa que tota la figura sembli infantil. Val més que el dibuixis una mica massa petit.

Les espatlles, en canvi, poden ser amples, unes dues o dues amplades i mitja de cap. Aquesta proporció —cap petit, espatlles amples— l'ull la llegeix immediatament com una persona adulta, encara que la resta només siguin tres traços. El tors s'estreny lleugerament cap al maluc, i les cames arrenquen com dues línies decidides que a baix se separen una mica.

I ara el més important: ni cares ni mans. Una cara en una figura de dos centímetres sempre acaba sent una ganyota, i una mà, sempre un grumoll. Deixa que el cap sigui una forma llisa i que els braços acabin en punta. Qui ho miri completarà la resta al cap, i de manera més fiable del que tu ho podries dibuixar.

Tots els caps a la teva alçada dels ulls

Aquest és el truc que col·loca de cop les teves figures dins l'espai. Si dibuixes dret, els caps de tots els adults drets queden aproximadament a l'alçada dels teus ulls, tant si algú és a cinc metres com a cinquanta. Les persones més llunyanes es fan més petites, però s'encongeixen des de baix: els peus pugen cap a l'horitzó i els caps es mantenen sobre la mateixa línia.

Al principi, traça tranquil·lament aquesta línia ben suau travessant el full, a l'alçada dels teus ulls. Després col·loca cada figura de manera que el seu cap toqui aquesta línia, i varia només on es recolzen els peus. Si seus en un esglaó o en un cafè, la teva alçada dels ulls és més baixa; aleshores la línia talla els vianants drets més o menys a l'alçada del pit o de les espatlles, i igual en tots. La regla es manté, només es desplaça el punt de tall.

El moviment neix del pes i la inclinació

Una figura dreta és simètrica i avorrida. Les persones que caminen desplacen el pes: una cama sosté i l'altra oscil·la. Això fa que el maluc s'aixequi d'un costat i que la línia d'espatlles s'inclini lleugerament en sentit contrari. Dibuixa aquestes dues línies conscientment no paral·leles, sinó lleugerament inclinades l'una contra l'altra, i la figura ja serà viva en comptes de semblar un maniquí d'aparador.

A això s'hi afegeix la inclinació global. Qui camina s'inclina mínimament cap a la direcció de la marxa; qui puja un pendent, molt més; qui porta una bossa, es decanta cap al costat contrari. Un eix que no és vertical, l'ull el llegeix automàticament com a moviment. Més val que exageris la inclinació que no pas que la posis massa tímidament: en figures petites, un angle discret es perd enmig de l'embolic de traços.

Els grups són una forma, no moltes figures

Tres persones que estan juntes no les dibuixes tres vegades per separat. Si no, en surt una tanca de barrots regulars. Mira el grup com una única silueta: un contorn continu del qual sobresurten a dalt dos o tres caps i pengen a baix unes quantes cames. Dins d'aquesta forma, amb una o dues línies de tramat insinues on una persona se superposa a l'altra. Aquí la superposició és la teva millor aliada, perquè crea profunditat: evita posar les figures de costat amb espais entremig.

Mirar tres segons i després dibuixar de memòria

Els vianants no esperen. Per això aquí no funciona anar alternant la mirada entre el motiu i el full. Fes servir la memòria: tria una persona, mira-la tres segons ben concentrat, retén-ne només la inclinació, la posició de la gambada i el contorn, i després aparta la vista i dibuixa de memòria. El que retens és exactament l'essencial; tot allò que oblides, de totes maneres no t'hauria calgut. Si la persona ja fa estona que ha marxat, no passa res. La teva figura ja està acabada.

Gent asseguda al cafè

Les persones assegudes són l'exercici més fàcil de tots, perquè la taula tapa la meitat del problema. Dibuixes el cap, les espatlles, un braç insinuat, i tota la construcció de maluc, cames i cadira desapareix darrere la vora de la taula. Vigila només que les espatlles dels asseguts quedin clarament més baixes que les dels drets al fons, aproximadament a dos terços de l'alçada de la figura dreta. I a més: la gent asseguda s'hi està minuts, o sigui que pots mirar-la amb calma.

Exercici

Busca un lloc amb moviment de gent: un vestíbul d'estació, una plaça de mercat, una zona de vianants o, si cal, una finestra sobre un carrer concorregut. Traça una línia horitzontal suau a l'alçada dels teus ulls per tot el full. Posa't 10 minuts i dibuixa en aquest temps 20 vianants, cada figura com a màxim 30 segons. Cap sobre la línia (o més avall si estàs assegut), línia d'espatlles, maluc, dues línies de cames: sense cares, sense mans, sense correccions. El que surti tort, es queda tal com és; comences la figura següent al costat. Al final tindràs un full ple de gent i la sensació de quanta poca línia n'hi ha prou.