Retrat de ciutat d'una sola tirada: línia contínua

Ja portes a la motxilla les eines, la línia, les textures, els valors i les aiguades. En aquesta última lliçó ho ajuntem tot, però no com una obra mestra gran i lenta, sinó en la forma més ràpida que existeix: un retrat de ciutat d'una sola tirada. La punta es recolza al paper i no s'aixeca fins que la imatge està feta. Sembla un truc, però és l'exercici de mirada més honest que conec.

La punta no s'aixeca del paper

Busca un motiu amb cantells clars: una filera de cases, un encreuament, la façana d'un cafè amb cadires al davant. Recolza el retolador calibrat o la ploma en algun punt, per exemple en un cantell de teulada, i a partir d'aquí només hi ha una regla: la punta ja no deixa el paper. L'ull recorre el motiu a poc a poc, al llarg de la línia de la teulada, avall per l'arista de la casa, per damunt de l'ampit, i la mà segueix aquest recorregut.

Quan ja has estat en un lloc i has de tornar, refàs un cantell existent o traces una línia de connexió directa travessant el dibuix. Aquests camins queden visibles, i està bé que sigui així: expliquen com ha treballat la teva mirada. El que importa és el ritme. L'ull va una mica per davant, la mà arriba després. Qui dibuixa més de pressa que no mira, produeix decoració; qui mira i després dibuixa, produeix observació.

La distorsió és volguda

El resultat sortirà tort. Les fileres de finestres es desplacen, una torre queda massa llarga, una façana es tomba enrere. Precisament d'això es tracta. Com que no pots aixecar la punta, mesurar ni corregir, no hi ha temps per dubtar, i amb el dubte desapareix també la rigidesa. Aquests fulls tenen una energia que un dibuix ben construït rarament assoleix.

La distorsió, a més, et mostra on ha pintat el teu cap. Les portes sovint surten massa petites perquè les coneixem com un símbol. Les teulades surten massa planes perquè pensem les teulades planes. Llegeix-ho després com un informe, però no repares res. Un traç redreçat a posteriori destrueix la credibilitat de tot el full.

Dibuixar a cegues: els ulls al motiu, no al paper

La variant més dura funciona així: recolza la punta, dirigeix la mirada completament al motiu i no tornis a mirar el paper fins que hagis acabat. Per no perdre del tot l'orientació, posa el polze de l'altra mà en un cantell lateral com a punt d'ancoratge. Amb dos minuts n'hi ha prou.

El que en surt sovint és inservible com a imatge, però com a entrenament és or. De sobte t'adones de quants petits canvis de direcció té un cantell de teulada i de com de diferent és l'angle de dues façanes. Fes servir el dibuix a cegues com a escalfament, dos minuts abans de la sessió de debò, i no llencis la pàgina. Forma part del quadern.

La forma madura: contorn, tres accents, una taca

Ara la versió que realment pots ensenyar. Pas u: el contorn ràpid d'una sola tirada, dos o tres minuts, amb retolador calibrat o ploma. Pas dos: t'enretires, mires el teu full i col·loques amb el retolador de pinzell exactament tres accents foscos. Sota un cantell de teulada, dins l'entrada d'una porta, sota un cotxe aparcat: allà on en el motiu hi ha ombra de veritat. Tres punts foscos ordenen de seguida un embolic de línies i donen profunditat. Cinc o sis tornen a aplanar el full, perquè ja no hi domina res.

El pas tres és opcional: una única taca de color, amb aquarel·la o llapis de color, en un sol lloc. Un tendal vermell, una finestra groga, una jaqueta blava. Només una. El contrast entre la línia crua i tremolosa i una taca de color col·locada amb precisió fa que la pàgina sembli volguda en lloc de casual.

Construir sèries

Les imatges soltes posen nerviós, les sèries alliberen. Agafa el mateix carrer al matí i al vespre, mateix punt de vista, mateix format, cinc minuts cadascun. La llum es desplaça, així que els tres accents cauen en llocs completament diferents, i veus per primera vegada negre sobre blanc que la llum no és alguna cosa afegida, sinó que transforma el motiu. O comença una sèrie de cafès: deu cafès, sempre des de la taula, sempre cinc minuts, sempre una línia. Al cinquè full, cada full individual ja no pesa tant, i justament aleshores la mà se't deixa anar.

Compondre la pàgina

Planifica dos esbossos per pàgina, l'un al costat de l'altre o l'un damunt de l'altre, amb un o dos centímetres d'aire fins al marge. A sobre o a sota, un títol curt amb la teva lletra, la data i una nota de poques paraules: "18:40, comença a ploure, el tramvia arrenca" o "Cafè CHF 4.50, sol a la façana del davant". La lletra no és una etiqueta, és part de la composició i omple les superfícies buides de calma. Aquestes notes, al cap d'un any, sovint valen més que el dibuix mateix.

Exercici

Busca un lloc amb vista a cases —finestra, banc o cafè— i posa el temporitzador a cinc minuts. Dibuixa un retrat de ciutat amb una línia contínua, sense aixecar la punta, sense correccions. Després gira't lleugerament o fes vint passes més enllà i repeteix-ho dues vegades: en total tres fulls en quinze minuts. Tria després el més viu i dedica-li cinc minuts d'acabat: tres accents foscos amb el retolador de pinzell i, opcionalment, una única taca de color. Per acabar, títol, data i una nota de vuit paraules com a màxim. Fotografia la pàgina acabada i ensenya-la al Coach.

Frases per recordar

Una línia que no s'interromp no et deixa temps per dubtar, i el dubte és el pitjor enemic de l'esbós. Tres accents foscos ordenen un full, sis el destrueixen. Sèries en lloc d'imatges soltes: qui en té deu, es perdona cadascuna.