La figura de pals amb articulacions

La gent no s'està quieta fins que acabes. El senyor del quiosc es gira, la dona del banc s'aixeca, la criatura surt corrents. Si vols dibuixar persones al carrer, necessites un mètode que atrapi l'essencial en segons. Aquest mètode és una figura de pals, però una que en sap més que la de l'escola: té articulacions, columna i direcció.

Primer, la línia d'acció

Abans de dibuixar res més, traça una sola línia que recorri tota la postura. Comença al cap, segueix l'esquena i baixa per la cama que aguanta el pes. Se'n diu línia d'acció o línia de moviment, i gairebé mai no és del tot recta. En algú recolzat en una paret és una corba suau; en un nen que s'estira per agafar una pilota, un arc ben marcat.

La línia d'acció t'obliga a veure la postura com un tot abans de perdre't en les parts. Si és bona, la figura pren vida encara que tota la resta sigui barroera. Si hi falta, els teus personatges queden encarcarats com pals de tanca.

Cap, espatlles, maluc

Damunt de la línia d'acció, posa a dalt un oval per al cap. Després vénen els dos traços més importants de tota la figura: la línia de les espatlles i la del maluc. Pensa-hi com dos eixos que travessen el cos d'un costat a l'altre.

Aquests eixos gairebé mai no són paral·lels. Quan algú es recolza en una cama, el maluc puja per aquell costat i les espatlles s'inclinen cap al contrari per compensar. Quan algú gira, un dels eixos s'escurça perquè el veus en escorç. Observa bé cap on s'inclina cada línia i exagera-ho una mica: un angle petit al paper sol semblar menor del que és en realitat.

Entre els dos eixos, la columna uneix el tòrax amb la pelvis. Dibuixa-la com una corba, no com un pal. La columna és flexible, es doblega endavant, enrere i als costats, i aquesta corba aporta bona part de l'expressió d'una postura.

Els punts articulars

Ara penja-hi els braços i les cames, no com a traços llargs, sinó d'articulació en articulació. Als extrems de la línia d'espatlles hi ha les espatlles; d'allà vas al colze i després al canell. Als extrems de la línia de maluc hi ha les articulacions del maluc; d'allà baixes al genoll i al turmell.

Marca cada articulació amb un puntet o un cercle petit. Té dos avantatges. El primer, veus a l'instant on es doblega el braç, i la figura guanya actitud. El segon, pots comprovar les mesures de la lliçó anterior: queda el colze a l'altura de la cintura, arriba el canell a l'entrecuix, és el genoll on toca?

Amb sis punts per banda n'hi ha prou: espatlla, colze, canell, maluc, genoll i turmell. Les mans i els peus se suggereixen amb un traç curt; de moment no cal res més.

Trenta segons

L'objectiu d'aquesta lliçó és la velocitat. Una postura en 30 segons vol dir: 5 segons mirant, 3 per a la línia d'acció i després cap, dos eixos, columna i articulacions. Al principi sembla frenètic i el resultat és tosc. Ha de ser així. Estàs entrenant la mirada, no pas la línia bonica.

Si la persona es mou abans que acabis, deixa la figura tal com està i comença la següent. Després de vint esbossos així notaràs que l'ull t'hi va més de pressa i que, en cada persona, el primer que veus és la inclinació de les espatlles i del maluc.

Una ajuda a l'aplicació

Quan puges una foto amb persones, apareix el botó «Veure l'estructura». Llavors el coach superposa a la persona la figura de pals amb la línia d'acció, els eixos i les articulacions, perquè comparis si has llegit bé la postura. Aquesta ajuda només serveix per entendre; el dibuix el fas tu.

Exercici

Posa un temporitzador de 30 segons i dibuixa dotze postures seguides, sense pausa. Van bé un parc, una plaça, una estació o la finestra d'una cafeteria. Si a fora no hi passa res, fes servir fotos de gent en moviment, per exemple de la secció d'esports d'un diari. Cada figura porta línia d'acció, oval del cap, línia d'espatlles i de maluc, columna i els sis punts articulars. Res de roba ni de cares. Després, encercla les tres postures amb més vida, fotografia la pàgina i ensenya-la al coach.