Mantenir-se ràpid: enquadrament, temps, ometre

El llapis de color té una propietat que et frena quan ets a fora: convida a pintar-ho tot. Com que cada traç només diposita una mica de color, una superfície no sembla "acabada" fins després de trenta o quaranta moviments, i de cop et passes una hora amb una façana mentre la llum es desplaça i els dits se't gelen. Però l'urban sketching no funciona per exhaustivitat, sinó per suggeriment. Un esbós on tres punts són exactes i la resta queda obert sembla més viu que un on tot està treballat amb la mateixa intensitat. En aquesta lliçó, doncs, et construeixes una cotilla: format petit, enquadrament ajustat, temps fixos.

Petit, ajustat, un de sol

El remei més eficaç contra l'afany de pintar-ho tot és un full que s'omple de pressa. Treballa en A6 o en format postal. En aquesta superfície n'hi ha prou amb un gest de la mà per posar un cel, i ni tan sols et ve la temptació de dibuixar cada maó per separat. A més, t'obliga a ser esquemàtic: en A6, una finestra és un rectangle petit, no pas un element amb marc, travessers i cortina.

A això s'hi afegeix l'enquadrament. Els qui comencen gairebé sempre fiquen massa coses dins la imatge: tota la plaça, els dos costats del carrer i encara l'església al fons. En comptes d'això, acosta't, mentalment o amb els peus. Una entrada de casa amb escala i bústia. Una taula de cafè amb cadira i peu de para-sol. Una font amb el tros d'empedrat del davant. Un motiu, no un escenari. Si no et pots decidir: ajunta les mans formant un marc i mou-lo fins que a dins només hi quedi una cosa que realment et sembli interessant.

L'horari: 3 – 10 – 8 – 4

Dona't 25 minuts i reparteix-los abans. Posa el temporitzador, si no tornaràs a caure en el pintar-ho tot.

Els tres primers minuts són per a la línia, i amb un llapis de color fosc en lloc de llapis de grafit. L'indi, el blau fosc o un marró profund van molt bé: són prou foscos per donar estructura, però no embruten els colors de sobre com fa el grafit, i després els pots integrar a les ombres. Dibuixa només les arestes grans: línia de teulada, paret, terra, la forma principal del teu motiu. Cap detall.

Els deu minuts següents són per a les superfícies grans, totes suaus. Paret, cel, carrer, capçada d'arbre: una capa per a cadascuna amb poca pressió, amb un ratllat tranquil, sense pensar en subtileses. Al final d'aquesta fase no hi ha d'haver blanc allà on més endavant hi anirà color, però tot ha de semblar encara pàl·lid.

Després, vuit minuts per a ombres i barreges. Ara hi poses la segona i la tercera capa, però només allà on ha de ser més fosc o més acolorit: sota el ràfec, a l'intradós de la finestra, a l'ombra del terra. Aquí canvies de color en lloc de prémer més fort: una vetladura de violeta o blau verdós sobre l'ocre de la paret fa una ombra molt més convincent que no pas més quantitat del mateix to.

Els últims quatre minuts són els accents amb pressió. Cinc o sis punts, no més: l'escletxa fosca del marc de la porta, l'aresta sota la llinda de la finestra, un toc de color intens en un rètol o en un tendal. Aquests punts sostenen tota la imatge.

Només el focus s'acaba

Decideix abans del primer traç quina zona quedarà elaborada. Normalment és una àrea de pocs centímetres: l'entrada, la cara de l'edifici, la cadira del primer pla. Allà hi fas capes, allà hi prems, allà hi poses detalls. Tota la resta queda com un ratllat solt, o directament paper nu. Un marge sense treballar no és un error, és aire. L'ull llegeix un esbós com un escenari: on és nítid i fosc, hi ha el paper protagonista; la resta és decorat. Si hi inverteixes el mateix arreu, ja no hi ha protagonista, i la imatge queda plana tot i que hi hagis treballat més estona.

Retolador calibrat més llapis de color

Si ho necessites encara més ràpid, combina: contorn amb retolador calibrat resistent a l'aigua del 0.3, i després llapis de color només en poques superfícies. La línia de tinta assumeix tota l'estructura, així que amb el llapis ja no has de modelar, només acolorir. Tres o quatre colors, aplicats suaument, i llest. Aquesta combinació és ideal per als moments en què has d'estar dret o el motiu es mou: parada de mercat, obra, andana. A l'inrevés: si tens temps i un lloc per seure, queda't amb la línia d'indi, que resulta més suau i forma part cromàtica de la imatge.

Exercici

Agafa una tarda i tres postals o tres pàgines A6. Busca tres motius diferents a pocs minuts a peu: una entrada de casa, un vehicle o un quiosc, una cantonada amb arbres. Per a cada esbós tens 20 minuts: dos minuts de línia amb llapis fosc, vuit minuts de superfícies grans suaus, sis minuts d'ombres i barreges, quatre minuts d'accents amb pressió. Posa el temporitzador i, quan soni, pares, encara que sigui a mig traç. Després puja tots tres esbossos al Coach i compara els comentaris: normalment el tercer és el millor, perquè a aquelles alçades ja has deixat de voler-ho tot.