Superfícies en lloc de línies: la forma a través del color

La pintura opaca recompensa una manera de pensar diferent de la tinta. Amb acrílic i gouache pots posar clar sobre fosc, corregir superfícies, tapar vores. Precisament per això aquí no et cal cap línia que tanqui una forma. En aquesta lliçó deixes el llapis completament de banda i construeixes la imatge només amb taques.

Sense contorn: el límit fa la forma

Una forma neix allà on dues superfícies de color es toquen. La teulada és un gris marró fosc, el cel de damunt un gris blau clar: la vora de la teulada no és res més que el límit entre aquests dos tons. No cal que la repassis a sobre. Si ho fas, expliques la mateixa informació dues vegades i l'esbós cau de seguida en l'il·lustratiu: contorns acolorits en lloc de formes pintades.

El preu que en pagues és atenció. No pots dibuixar primer i acolorir després, sinó que has de col·locar la superfície al lloc correcte ja en el moment de posar-hi el pinzell. Per això un esbós per superfícies comença sempre mirant, no pintant.

Acluca els ulls fins que només quedin superfícies

Tanca els ulls fins que el motiu es desenfoqui. Els detalls desapareixen, els marcs de les finestres, els rètols i les fulles es dissolen: queden grans zones de valor tonal. Mantén-ho uns segons i compta mentalment: quantes superfícies clarament diferenciables veus de debò? Normalment són sorprenentment poques. El cel, la franja de teulades, la façana a la llum, la façana a l'ombra, la zona fosca dels aparadors, la vorera clara. El que amb els ulls mig aclucats ja no pots separar, a la imatge pertany a la mateixa superfície.

Una superfície, un color, un valor

Prepara el to del tot a la paleta, no al paper. Després el poses amb el pinzell pla en tres a cinc pinzellades i el deixes estar. El cantell estret del pinzell pla et traça la vora, la cara ampla omple: un pinzell, dues funcions. Resisteix la temptació de modelar ja dins d'una mateixa superfície. La variació ve més tard; primer la imatge necessita valors clars.

Quan barregis, recorda que el gouache s'aclareix una mica en assecar-se i que l'acrílic sovint queda un pèl més fosc i més saturat. Per això val més que posis els valors una mica més decidits del que et sembla correcte en humit.

Pinzells grans tant de temps com puguis

Queda't amb el pinzell ample dins la imatge fins que realment ja no hi hagi manera. El pinzell gran t'obliga a simplificar; el petit et temptarà a comptar teules abans que estigui clar on va la teulada. Un bon ordre: superfícies grans, superfícies mitjanes i només en els últims minuts un pinzell estret per a un màxim de tres o quatre accents: una vora de llum, un marc de finestra, una figura. Aquests accents funcionen només perquè tot el que hi ha a sota està pintat ample.

Formes negatives: pintar el cel, no les teulades

El truc més eficaç quan treballes per superfícies: no pintis l'objecte, pinta l'espai del voltant. En lloc de copiar la silueta d'una teulada, poses el cel i t'atures exactament allà on comença la teulada. Les cases apareixen soles, com a reserva, i gairebé sempre queden més creïbles que un contorn dibuixat.

Amb els arbres funciona igual. En lloc de pintar branca per branca, poses els forats de cel que hi ha entre les branques amb color de cel i deixes el brancatge com a connexió fosca. Amb el fullatge, toques uns quants buits clars dins la copa fosca: l'ull ja hi llegeix massa de fulles sense ni una sola fulla.

Controlar les vores: dures al focus, toves a la resta

Les vores són la teva eina per dirigir l'atenció. Una vora dura neix quan poses pintura humida sobre una superfície seca: marge nítid, presència màxima. Exactament dues o tres vores així van al centre del motiu, allà on vols que la mirada s'aturi.

Una vora tova l'aconsegueixes passant un pinzell gairebé sec amb poca pintura sobre la superfície veïna ja mig seca. El color es trenca, els marges s'esfilagarsen, les superfícies es fonen l'una amb l'altra. Amb l'acrílic sovint és l'únic camí, perquè la superfície s'asseca massa de pressa; el gouache encara es deixa difuminar en humit el primer moment. Fes servir les vores toves per als fons, les zones d'ombra i tot allò que ha de quedar enrere.

Per què és una pràctica antiga

Els esbossos ràpids a l'aire lliure ja es construïen així abans que s'inventés el tub: petits estudis a l'oli de la mida d'una capsa de cigars, resolts en trenta o seixanta minuts, sense dibuix previ. Mai no es tractava de ser complet, sinó de fixar la llum i les relacions de valor abans no avancés el sol. Exactament la mateixa lògica sosté el teu esbós amb pintura opaca: valor abans que detall, taca abans que línia.

Exercici

Posa't davant d'una filera de botigues, una filera de cases o una filera de parades de mercat; des de la finestra també et serveix la façana del carrer de davant. Posa un temporitzador de 20 minuts. Acluca els ulls durant dos minuts i decideix mentalment quines dotze superfícies pintaràs, per exemple cel, franja de teulades, façana a la llum, façana a l'ombra, zona d'aparadors, tendal, vorera clara, vorera a l'ombra, carrer, un arbre, dues taques de figures. Després pintes exactament aquestes dotze superfícies amb el pinzell pla i les vas comptant. Ni un sol traç de línia, cap dibuix previ, el cel al voltant de les teulades. Només en els últims tres minuts pots posar, amb un pinzell estret, un màxim de quatre accents. Si a la superfície nou ja sembla que has acabat, és bon senyal, no pas dolent.